Història de la Trompeta



     La trompeta és un
instrument de vent-metall que existeix des de l’antic Egipte, on es
feia servir a les marxes militars i es creia que era invenció
d’Osiris. Es tractava d’un aeròfon de tub molt estret, d’uns
50 o 60 cm i amb un pavelló a manera d’embut; es van trobar dues
trompetes d’aquest tipus a la tomba de Tutankhamon (1350 aC), una
de plata i l’altra de bronze, que ara són al Museu del Caire.

      
Relleu del temple de la Reina Hatshepsut (regnà de 1479 a 1457 aC) a Tebes, Egipte.

      

     A l’antiga Grècia hi havia unes trompetes anomenades sàlpinx, que podien ser ovoïdals, acampanades o en forma de vas.

      Vas grec de figures negres (segle V aC), representa a un soldat amb una trompeta ovoïdal. Es pot veure al Museu Arqueològic Regional de Palerm, Sicília, Itàlia.

     Aquí podem veure trompetes acampanades amb un pavelló més semblant a l’actual:

 

     Fresc de la tomba de Kazanlak que pertany al període hel·lenístic (IV-I aC) a Bulgària.

 

 
I la trompeta amb pavelló en forma de vas:

 

     Músics tocant la trompeta (sàlpinx) i l’orgue hidràulic. Figures de terracota que provenen d’Alexandria, del segle I aC. Es pot veure al Museé du Louvre, París.

 

     
A l’antiga Roma hi havia un instrument anomenat tuba (diferent a la tuba actual) amb broquet a l’embocadura com la trompeta actual:

     Relleu de la Columna de Trajà a Roma. Aquesta columna fou acabada l’any 114. 


     També es poden veure
dues tubes romanes en un relleu de l’Arc de Titus (emperador
entre els anys 79 i 81 dC)
a Roma. Es tracta del relleu que representa l’entrada de Titus a Jerusalem amb els seus soldats, els quals porten, entre altres coses, un canelobre de set braços i dues trompetes de plata. 

      
A
Espanya la trompeta recta fou introduïda pels àrabs cap el segle XI
i va rebre el nom de “añafil”:

      Arcàngel Gabriel en un manuscrit àrab. British Museum, Londres.

      En el segle XIII era un aeròfon
d’ús comú en la música militar i en les celebracions públiques.
En tenim referències al “
Libro de Buen
Amor
”, de l’Arcipreste de Hita s XIV:
“Trompas e añafiles salen con atabales, non fueron, tiempo ha,
plazenterías tales…”.

     Cantigas de Santa María (cantiga 320). Són unes miniatures dibuixades al còdex de les cançons d’Alfons X el Savi, acabades abans de
1284. Es troben a la Biblioteca de l’Escorial.

 

     
La trompeta medieval va tenir un paper
secundari dins la música ja que gairebé només s’emprava en tocs
bèl·lics, per fer senyals i també en la música heràldica -les
trompetes llargues acostumaven a dur un estendard o senyera penjada:

      Àngel tocant la trompeta que es pot veure a l’Église de Chateloy a Hérisson, França.

 

      Moltes vegades els joglars de trompeta feien de missatgers, i alguns
eren contractats pels reis per obrir els seguicis i anunciar, amb
trompetes i tambors, l’arribada de personalitats:

 

      Miniatura del Còdex Manesse del segle XIII que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Heidelberg, Alemanya.

      Com hem pogut veure, a l’època medieval les trompetes podien tenir dos tipus de pavelló:

      Aquestes dues trompetes es poden veure en una pintura de Mariotto di Nardo: "El Naixement", de 1385 (gòtic italià), que es troba en el Museu del Vaticà.

     Cap a finals del
s XIV van començar a aparèixer les primeres trompetes corbades en
forma de “S” aplanada:

      Detall d’un àngel músic del retaule "Verge amb el Nen", del Maestro Rodríguez de Toledo. És de 1400 i pertany a l’art gòtic. Es pot veure al Museo del Prado, Madrid.

      Al s XV ja hi havia exemplars amb el tub
recargolat, encara sense pistons; una de les primeres és la que es veu en aquestes miniatures:

     Detall d’una miniatura del Llibre d’Hores (veure maig), del Duc de Berry (1413). Aquí podem veure una trompeta amb tub recargolat juntament amb dues trompetes rectes.

 

     Àngel músic d’un retaule de Hans Memling de 1480 (Renaixement). Es pot veure al Museum der Schönen Künste a Antwerpen.

     La trompeta del Renaixement continuà formant part dels actes oficials, però no formarà part de l’orquestra fins el Barroc en una de les primeres òperes de la història: Orfeu (1607), de Monteverdi. La trompeta barroca encara era natural; per això es van construir trompetes de models i tons diferents. Acostumaven a anar molt decorades:

     "El trompetista", pintura de Gérard Dou del tercer quart del segle XVIIEs pot veure en el Musée du Louvre, París.  

 

 

 

     

     Dibuix d’una trompeta barroca.

     En el darrer terç del segle XVIII  van aparèixer els tubs de recanvi per poder fer diferents tonalitats. El 1796 se sap que Haydn va escriure el seu famós "Concert per a Trompeta i Orquestra" dedicat al virtuós Anton Weidinger, que havia inventat una trompeta amb tres claus:

 

 

 

     

 

  
Dibuix d’una trompeta amb claus.



     La trompeta
moderna amb pistons aparegué l’any 1815; l’invent de les
vàlvules de pistons fou degut als alemanys Stölzel i Blühmel.
Posteriorment fou perfeccionada per Sax i, sobretot, pel parisenc
Périnet (1839). Les vàlvules rotatòries o de cilindres van ser
inventades pel vienès Riedl l´any 1832. La incorporació d‘aquests
mecanismes va permetre recórrer una gamma cromàtica molt extensa
(dues octaves i mitja).

     Dibuix d’una trompeta simfònica actual amb pistons i cilindres.

     
Hi ha trompetes afinades en tots els tons
(són transpositores) però el més normal és que estiguin en Do o
bé en Si bemoll (les trompetes modernes d’orquestra simfònica i
de jazz acostumen a estar afinades en Si bemol).

      Dibuix d’una corneta amb pistons. La corneta s’utilitza a les bandes militars.

     
Aquests instruments poden
portar una sordina que es col·loca dins el pavelló amb la mà; això
es fa per disminuir el volum de so. Les trompetes de jazz utilitzen
la sordina, molt sovint, per produir sons que no serien massa usuals
a l’orquestra simfònica, com en tenim un exemple al principi de la
peça “Tiger Rag” de Louis Armstrong (1900-1971).

      Finalment cal dir que la trompeta forma part de la cobla catalana de sardanes. A la cobla n’hi ha dues col·locades a la part del darrera. Un exemple de sardana obligada per a dues trompetes és: Barcelona 92 (1986) de Ricard Viladesau.

 

Iconografia de la trompeta.

     A més a més de les que ja hem vist, podeu veure més trompetes si busqueu les següents pintures (per ordre cronològic):

1) Vas grec de figures negres (520-500 aC) atribuït al pintor Psiax. Trobat a l’antiga ciutat etrusca de Vulci, Itàlia. Instrument: sàlpinx.

2)  "Políptic de Baroncelli", del pintor italià Giotto di Bondone. Tempera sobre fusta de 1334. Estil gòtic, escola florentina. Es pot veure a la Capella Baroncelli, església de Santa Croce, Florència. Instruments: trompetes rectes.

3) "El Judici Final", de Jan van Eyck. Pintat entre 1425-30, Renaixement
primitiu flamenc. Es troba al Metropolitan Museum of Art, Nova York.
Instruments: trompetes rectes.

4) "Àngels del Tríptic Linaivoli", del pintor italià Fra Angélico. Tempera de 1433, Renaixement italià. Es troba al Museo di San Marco dell’Angelico, Florència. Instruments: trompetes en forma de "S".

5) "La Coronació de la Verge", de Fra Angélico. Tremp sobre taula de 1434/5, Renaixement italià. Es pot veure a la Galeria dels Uffizi, Florència. Instruments: trompetes rectes.

6) "El Judici Final", de Roger van der Weyden. Oli sobre panell de 1445-50, Renaixement escola flamenca.  Es pot veure a l’Hotel Dieu, Beaune, França. Instruments: trompetes llargues, però una mica corbes.

7)"El Judici Final", del Bosch. Oli sobre fusta (tríptic) de 1482, Renaixement, escola flamenca. Es pot veure a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. Instruments: trompetes rectes.

8) "Músics", d’Andrea Mantegna. Tremp sobre taula del 1490, Renaixement italià. Pertany a la Col·lecció Reial de Londres. Instruments: trompetes rectes.

9) "El Judici Final", de Michelangelo Buonarroti. Fresc de 1539-40, Renaixement italià. Capella Sixtina del Vaticà. Instruments: trompetes rectes.

10) "Fame", de Giacomo Sementi (1580-1636). Oli sobre tela, Barroc italià. Es troba a la Galleria Sabauda a Torí. Instrument: trompeta recta.

11) "Temps vençut per la fama, l’amor i l’esperança", de Simon Vouet. Oli sobre tela de 1645-46, Barroc francès. Musée de Berry, Bourges. Instruments: trompetes rectes.

12) "La Regència d’Anna d’Aústria", de Laurent de la Hyre. Oli sobre tela de 1648, Barroc francès. Es pot veure al Chateau de Versailles, França. Instruments: trompetes rectes.

13) "La Musa Clio", de Pierre Mignard. Oli sobre tela de 1689, Barroc francès. Museum of Fine Arts, Budapest. Instrument: trompeta recta.

14) "Apoteosi del Rei Lluís XIV de França", de Charles Le Brun (1619-1690). Oli sobre tela, Barroc francès. Instrument: trompeta recta.

15) "Al·legoria a Händel", de Giovanni Battista Cipriani (1727-1785). Oli sobre tela, Neoclassicisme italià. Foundling Museum, Londres. Instrument: trompeta recta.

16) "Al·legoria de la ciutat de Madrid", de Francisco de Goya. Oli sobre tela de 1810, Romanticisme espanyol. Es pot veure al Museo Municipal de Madrid. Instrument: trompeta  amb tub enrotllat, natural i sense pistons.

17) "Cavalleria muntada de trompeters de la guàrdia imperial de Napoleó", de Théodore Gericault. Oli sobre tela de 1813-14, Romanticisme francès. National Gallery of Art, Washington. Instrument: trompeta amb tub enrotllat, natural i sense pistons.  

 

 

 

      

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.