bloc trompeta i trompa

Aquest bloc està dedicat a la història de la trompeta i la trompa i la seva evolució.



Comentaris tancats a bloc trompeta i trompa

Bloc sobre la trompeta i la trompa

Treballs realitzats per:

Caterina Ramis Cabrer, professora de Català i aficionada a la música.

Montserrat Soler Mestres, professora de Música i autora dels dibuixos.

Els dibuixos només pretenen ser una referència perquè us animeu a buscar les obres d’art que contenen aquests instruments.

Feu clic a links si voleu veure altres treballs nostres.



Comentaris tancats a Bloc sobre la trompeta i la trompa

Bloc sobre la trompeta i la trompa

Treballs realitzats per:

Caterina Ramis Cabrer, professora de Català i aficionada a la música.

Montserrat Soler Mestres, professora de Música i autora dels dibuixos.

Els dibuixos només pretenen ser una referència perquè us animeu a buscar les obres d’art que contenen aquests instruments.

Feu clic a links si voleu veure altres treballs nostres.



Comentaris tancats a Bloc sobre la trompeta i la trompa

Bloc sobre la Trompeta i la Trompa


Treballs realitzats per:

Caterina Ramis Cabrer, professora de Català i aficionada a la música.

Montserrat Soler Mestres, professora de Música i autora dels dibuixos.

Els dibuixos només pretenen ser una referència perquè us animeu a buscar les obres d’art que contenen aquests instruments.

Feu clic a links si voleu veure altres treballs nostres.

Comentaris tancats a Bloc sobre la Trompeta i la Trompa

Història de la Trompeta



     La trompeta és un
instrument de vent-metall que existeix des de l’antic Egipte, on es
feia servir a les marxes militars i es creia que era invenció
d’Osiris. Es tractava d’un aeròfon de tub molt estret, d’uns
50 o 60 cm i amb un pavelló a manera d’embut; es van trobar dues
trompetes d’aquest tipus a la tomba de Tutankhamon (1350 aC), una
de plata i l’altra de bronze, que ara són al Museu del Caire.

      
Relleu del temple de la Reina Hatshepsut (regnà de 1479 a 1457 aC) a Tebes, Egipte.

      

     A l’antiga Grècia hi havia unes trompetes anomenades sàlpinx, que podien ser ovoïdals, acampanades o en forma de vas.

      Vas grec de figures negres (segle V aC), representa a un soldat amb una trompeta ovoïdal. Es pot veure al Museu Arqueològic Regional de Palerm, Sicília, Itàlia.

     Aquí podem veure trompetes acampanades amb un pavelló més semblant a l’actual:

 

     Fresc de la tomba de Kazanlak que pertany al període hel·lenístic (IV-I aC) a Bulgària.

 

 
I la trompeta amb pavelló en forma de vas:

 

     Músics tocant la trompeta (sàlpinx) i l’orgue hidràulic. Figures de terracota que provenen d’Alexandria, del segle I aC. Es pot veure al Museé du Louvre, París.

 

     
A l’antiga Roma hi havia un instrument anomenat tuba (diferent a la tuba actual) amb broquet a l’embocadura com la trompeta actual:

     Relleu de la Columna de Trajà a Roma. Aquesta columna fou acabada l’any 114. 


     També es poden veure
dues tubes romanes en un relleu de l’Arc de Titus (emperador
entre els anys 79 i 81 dC)
a Roma. Es tracta del relleu que representa l’entrada de Titus a Jerusalem amb els seus soldats, els quals porten, entre altres coses, un canelobre de set braços i dues trompetes de plata. 

      
A
Espanya la trompeta recta fou introduïda pels àrabs cap el segle XI
i va rebre el nom de “añafil”:

      Arcàngel Gabriel en un manuscrit àrab. British Museum, Londres.

      En el segle XIII era un aeròfon
d’ús comú en la música militar i en les celebracions públiques.
En tenim referències al “
Libro de Buen
Amor
”, de l’Arcipreste de Hita s XIV:
“Trompas e añafiles salen con atabales, non fueron, tiempo ha,
plazenterías tales…”.

     Cantigas de Santa María (cantiga 320). Són unes miniatures dibuixades al còdex de les cançons d’Alfons X el Savi, acabades abans de
1284. Es troben a la Biblioteca de l’Escorial.

 

     
La trompeta medieval va tenir un paper
secundari dins la música ja que gairebé només s’emprava en tocs
bèl·lics, per fer senyals i també en la música heràldica -les
trompetes llargues acostumaven a dur un estendard o senyera penjada:

      Àngel tocant la trompeta que es pot veure a l’Église de Chateloy a Hérisson, França.

 

      Moltes vegades els joglars de trompeta feien de missatgers, i alguns
eren contractats pels reis per obrir els seguicis i anunciar, amb
trompetes i tambors, l’arribada de personalitats:

 

      Miniatura del Còdex Manesse del segle XIII que es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Heidelberg, Alemanya.

      Com hem pogut veure, a l’època medieval les trompetes podien tenir dos tipus de pavelló:

      Aquestes dues trompetes es poden veure en una pintura de Mariotto di Nardo: "El Naixement", de 1385 (gòtic italià), que es troba en el Museu del Vaticà.

     Cap a finals del
s XIV van començar a aparèixer les primeres trompetes corbades en
forma de “S” aplanada:

      Detall d’un àngel músic del retaule "Verge amb el Nen", del Maestro Rodríguez de Toledo. És de 1400 i pertany a l’art gòtic. Es pot veure al Museo del Prado, Madrid.

      Al s XV ja hi havia exemplars amb el tub
recargolat, encara sense pistons; una de les primeres és la que es veu en aquestes miniatures:

     Detall d’una miniatura del Llibre d’Hores (veure maig), del Duc de Berry (1413). Aquí podem veure una trompeta amb tub recargolat juntament amb dues trompetes rectes.

 

     Àngel músic d’un retaule de Hans Memling de 1480 (Renaixement). Es pot veure al Museum der Schönen Künste a Antwerpen.

     La trompeta del Renaixement continuà formant part dels actes oficials, però no formarà part de l’orquestra fins el Barroc en una de les primeres òperes de la història: Orfeu (1607), de Monteverdi. La trompeta barroca encara era natural; per això es van construir trompetes de models i tons diferents. Acostumaven a anar molt decorades:

     "El trompetista", pintura de Gérard Dou del tercer quart del segle XVIIEs pot veure en el Musée du Louvre, París.  

 

 

 

     

     Dibuix d’una trompeta barroca.

     En el darrer terç del segle XVIII  van aparèixer els tubs de recanvi per poder fer diferents tonalitats. El 1796 se sap que Haydn va escriure el seu famós "Concert per a Trompeta i Orquestra" dedicat al virtuós Anton Weidinger, que havia inventat una trompeta amb tres claus:

 

 

 

     

 

  
Dibuix d’una trompeta amb claus.



     La trompeta
moderna amb pistons aparegué l’any 1815; l’invent de les
vàlvules de pistons fou degut als alemanys Stölzel i Blühmel.
Posteriorment fou perfeccionada per Sax i, sobretot, pel parisenc
Périnet (1839). Les vàlvules rotatòries o de cilindres van ser
inventades pel vienès Riedl l´any 1832. La incorporació d‘aquests
mecanismes va permetre recórrer una gamma cromàtica molt extensa
(dues octaves i mitja).

     Dibuix d’una trompeta simfònica actual amb pistons i cilindres.

     
Hi ha trompetes afinades en tots els tons
(són transpositores) però el més normal és que estiguin en Do o
bé en Si bemoll (les trompetes modernes d’orquestra simfònica i
de jazz acostumen a estar afinades en Si bemol).

      Dibuix d’una corneta amb pistons. La corneta s’utilitza a les bandes militars.

     
Aquests instruments poden
portar una sordina que es col·loca dins el pavelló amb la mà; això
es fa per disminuir el volum de so. Les trompetes de jazz utilitzen
la sordina, molt sovint, per produir sons que no serien massa usuals
a l’orquestra simfònica, com en tenim un exemple al principi de la
peça “Tiger Rag” de Louis Armstrong (1900-1971).

      Finalment cal dir que la trompeta forma part de la cobla catalana de sardanes. A la cobla n’hi ha dues col·locades a la part del darrera. Un exemple de sardana obligada per a dues trompetes és: Barcelona 92 (1986) de Ricard Viladesau.

 

Iconografia de la trompeta.

     A més a més de les que ja hem vist, podeu veure més trompetes si busqueu les següents pintures (per ordre cronològic):

1) Vas grec de figures negres (520-500 aC) atribuït al pintor Psiax. Trobat a l’antiga ciutat etrusca de Vulci, Itàlia. Instrument: sàlpinx.

2)  "Políptic de Baroncelli", del pintor italià Giotto di Bondone. Tempera sobre fusta de 1334. Estil gòtic, escola florentina. Es pot veure a la Capella Baroncelli, església de Santa Croce, Florència. Instruments: trompetes rectes.

3) "El Judici Final", de Jan van Eyck. Pintat entre 1425-30, Renaixement
primitiu flamenc. Es troba al Metropolitan Museum of Art, Nova York.
Instruments: trompetes rectes.

4) "Àngels del Tríptic Linaivoli", del pintor italià Fra Angélico. Tempera de 1433, Renaixement italià. Es troba al Museo di San Marco dell’Angelico, Florència. Instruments: trompetes en forma de "S".

5) "La Coronació de la Verge", de Fra Angélico. Tremp sobre taula de 1434/5, Renaixement italià. Es pot veure a la Galeria dels Uffizi, Florència. Instruments: trompetes rectes.

6) "El Judici Final", de Roger van der Weyden. Oli sobre panell de 1445-50, Renaixement escola flamenca.  Es pot veure a l’Hotel Dieu, Beaune, França. Instruments: trompetes llargues, però una mica corbes.

7)"El Judici Final", del Bosch. Oli sobre fusta (tríptic) de 1482, Renaixement, escola flamenca. Es pot veure a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. Instruments: trompetes rectes.

8) "Músics", d’Andrea Mantegna. Tremp sobre taula del 1490, Renaixement italià. Pertany a la Col·lecció Reial de Londres. Instruments: trompetes rectes.

9) "El Judici Final", de Michelangelo Buonarroti. Fresc de 1539-40, Renaixement italià. Capella Sixtina del Vaticà. Instruments: trompetes rectes.

10) "Fame", de Giacomo Sementi (1580-1636). Oli sobre tela, Barroc italià. Es troba a la Galleria Sabauda a Torí. Instrument: trompeta recta.

11) "Temps vençut per la fama, l’amor i l’esperança", de Simon Vouet. Oli sobre tela de 1645-46, Barroc francès. Musée de Berry, Bourges. Instruments: trompetes rectes.

12) "La Regència d’Anna d’Aústria", de Laurent de la Hyre. Oli sobre tela de 1648, Barroc francès. Es pot veure al Chateau de Versailles, França. Instruments: trompetes rectes.

13) "La Musa Clio", de Pierre Mignard. Oli sobre tela de 1689, Barroc francès. Museum of Fine Arts, Budapest. Instrument: trompeta recta.

14) "Apoteosi del Rei Lluís XIV de França", de Charles Le Brun (1619-1690). Oli sobre tela, Barroc francès. Instrument: trompeta recta.

15) "Al·legoria a Händel", de Giovanni Battista Cipriani (1727-1785). Oli sobre tela, Neoclassicisme italià. Foundling Museum, Londres. Instrument: trompeta recta.

16) "Al·legoria de la ciutat de Madrid", de Francisco de Goya. Oli sobre tela de 1810, Romanticisme espanyol. Es pot veure al Museo Municipal de Madrid. Instrument: trompeta  amb tub enrotllat, natural i sense pistons.

17) "Cavalleria muntada de trompeters de la guàrdia imperial de Napoleó", de Théodore Gericault. Oli sobre tela de 1813-14, Romanticisme francès. National Gallery of Art, Washington. Instrument: trompeta amb tub enrotllat, natural i sense pistons.  

 

 

 

      

 

Comentaris tancats a Història de la Trompeta

Els avantpassats de la Trompa

Com podreu veure en aquest treball els avantpassats de la trompa són el caragol de mar i el corn.

Els dibuixos només pretenen ser una referència perquè us animeu a buscar les obres d’art que contenen aquests instruments.

Treball realitzat per:

Caterina Ramis Cabrer, professora de Català i aficionada a la música.

Montserrat Soler Mestres, professora de Música i autora dels dibuixos.

Feu clic a links si voleu veure altres treballs nostres.

Els comentaris els podeu fer a:

artinstruments@gmail.com

Comentaris tancats a Els avantpassats de la Trompa

Els avantpassats de la trompa

Com podreu veure en aquest treball els avantpassats de la trompa són el caragol de mar i el corn.

Els dibuixos només pretenen ser una referència perquè us animeu a buscar les obres d’art que contenen aquests instruments.

Treball realitzat per:

Caterina Ramis Cabrer, professora de Català i aficionada a la música.

Montserrat Soler Mestres, professora de Música i autora dels dibuixos.

Feu clic a links si voleu veure altres treballs nostres.

Els comentaris els podeu fer a:

artinstruments@gmail.com

Comentaris tancats a Els avantpassats de la trompa

Els avantpassats de la trompa

Com podreu veure en aquest treball els avantpassats de la trompa són el caragol de mar i el corn.

Els dibuixos només pretenen ser una referència perquè us animeu a buscar les obres d’art que contenen aquests instruments.

Treball realitzat per:

Caterina Ramis Cabrer, professora de Català i aficionada a la música.

Montserrat Soler Mestres, professora de Música i autora dels dibuixos.

Feu clic a links si voleu veure altres treballs nostres.

Els comentaris els podeu fer a:

artinstruments@gmail.com

Comentaris tancats a Els avantpassats de la trompa

Els avantpassats de la trompa

Com podreu veure en aquest treball els avantpassats de la trompa són el caragol de mar i el corn.

Els dibuixos només pretenen ser una referència perquè us animeu a buscar les obres d’art que contenen aquests instruments.

Els comentaris els podeu fer a:

artinstruments@gmail.com

 

Comentaris tancats a Els avantpassats de la trompa

El caragol de mar



El caragol de mar ha
estat emprat des del Neolític com a instrument per emetre senyals i
tocs bèl·lics; amb aquesta finalitat es va usar a les
civilitzacions precolombines.
 A
Mèxic i Guatemala el seu ús es remunta a la civilització maia, on
era un instrument emissor de senyals i també s’emprava en els
rituals.

 



Títol:
Trompa de caragol.

Tècnica
i data: relleu fet amb incisions al propi caragol, de 250 al 400
dC.

Època:
segles III i IV, civilització maia (Mesoamerican Art).

Museu:
Museo Nacional de Arqueología y Etnología, Guatemala.

La decoració que hem vist al caragol representa un rei i es creu que aquesta trompa s’utilitzava en els rituals.

 

A la Mediterrània, l’espècie que es fa sonar s’anomena “Charonia nodifera”.

 

Aquest
instrument és una conquilla marina de grans dimensions; està format
per una closca buida molt oberta de la base i punxaguda per l’altre
extrem que, amb un forat, serveix d’embocadura (també s’hi pot
afegir un petit tub de bambú o de metall). Un intèrpret amb
experiència pot aconseguir de l’instrument, a més a més del so
fonamental (greu), un conjunt de sons parcials semblants a la sèrie
harmònica.


Amb
el nom de “strombos”, el cargol de mar era l’atribut
tradicional dels tritons de la mitologia grega. La mitologia atribueix l’invent d’aquest instrument a Tritó (fill de Neptú i Anfítrite), i per això
també es coneix com a trompa de Tritó. Tritó sempre anunciava la seva arribada amb tocs de cargol i presumia de saber-lo tocar.

 

 
 



Artista: Gian Lorenzo Bernini (1598 Nàpols-1680 Roma).

Títol:
Neptú i Tritó.

Tècnica
i data: escultura en marbre de 182 cm, de 1622/3.

Època:
segle XVII, Barroc italià.

Museu:
Victoria and Albert Museum, Londres.

 



Artista: Peter Paul Rubens (1577 Siegen-1640 Ambers).

Títol:
La unió de la Terra i l’Aigua.

Tècnica
i data: oli sobre tela de 1618.

Època:
segle XVII, Barroc, escola flamenca.

Museu:
The Hermitage, St. Petersburg.


Avui
dia encara s’utilitza a molts llocs, com per exemple a les illes
del Pacífic, on els pescadors la fan sonar. A l’Índia aquest
instrument està reservat exclusivament per al culte religiós i en
el Tibet sona a les cerimònies fúnebres.



Sense
anar més lluny, al nord d’Espanya existeix una dansa anomenada “baila
de ibio”, on també intervé el cargol de mar: es tracta d’una
dansa guerrera de Cabezón de la Sal, a Santander (en aquest poble hi
havia unes salines que, antigament, volien unes tribus veïnes; quan
aquestes atacaven es reunien els guerrers al toc del cargol marí).

 

Iconografia del cargol de mar:

 

1) 



Artista:
anònim.

Títol:
Caragols divins.

Tècnica
i data
:
relleu en pedra de 250 al 400 després de Crist.

Època:
entre els segles III i IV,
civilització teotihuacana.

Ubicació:
Temple dels caragols emplomats,
Teotihuacán,
Mèxic.

 

2) 



Artista:
anònim.

Títol:
El Déu Vishnú.

Tècnica
i data
:
escultura de terracota de 78 cm d’alçada; se’n desconeix la data
exacta.

Època:
segle V o VI, art hindú, imperi Gupta.

Ubicació:
trobada a l’antic port de Tamralipta, avui Tamluk, Índia.

Museu:
Marcel Nies Gallery, Antwerpen, Bèlgica.

Comentaris:
Vishnú es representa en forma humana, però amb quatre braços que
sostenen una flor de lot (per encoratjar els seus devots), un
caragol (per espantar l’enemic), un disc (per degollar dimonis) i
una maça o cetre d’or (símbol del poder).

 

3) 



Artista:
anònim.

Títol:
El Déu Vishnú.

Tècnica
i data
:
escultura en bronze de 19,5 cm d’alçada de 1113 al 1150.

Època:
segle XII, art hindú, regnat de Suryavarman II.

Ubicació:
trobat a Cambodia, tombes d’Angkor.

Museu:
Marcel Nies Gallery, Antwerpen, Bèlgica.

 

4) 



Artista:
Bartolomeo Ammannati (1511 Settignano- 1592 Florència).

Títol:
Font de Neptú.

Tècnica
i data
:
escultura en bronze i en pedra de 1563/5.

Època:
segle XVI, Renaixement italià.

Ubicació:
Piazza della Signoria, Florència.

 

5) 



Artista:
Jacques de Gheyn III.

Títol:
Tritó.

Tècnica
i data
:
gravat sense data.

Època:
segle XVII, Barroc holandès.

Museu:
Rijksmuseum,
Amsterdam.

 

6) 



Artista:
Cornelis de Vos (1584 Hulst – Flandes 1651).

Títol:
Venus sortint del mar.

Tècnica
i data
: oli sobre tela de 1636.

Època:
segle XVII, Barroc, escola flamenca.

Museu:
Museo del Prado, Madrid.

En
aquesta pintura podem veure Tritó tocant el cargol marí junt amb
els seus pares Posidó (Neptú en llatí) i Anfítrite. Tritó sempre
anunciava la seva arribada amb tocs de cargol i presumia de saber-lo
tocar. Miseno (que acompanyava a Enees en els seus viatges i feia
senyals amb el cargol) va desafiar els déus dient que la seva
potència de so era superior a la de Tritó; aquest, ofès, el va
matar tirant-lo al mar, on avui hi ha el cap Miseno, molt a prop de
Nàpols.

7)



Artista:
Hughes Taraval (1729 París -1785 París).

Títol:
El triomf d’Anfítrite.

Tècnica
i data
:
oli sobre tela de 1780.

Època:
segle XVIII.

Museu:
Mead Art Museum, Amherst College, Estats Units.

 

8)



Artista:
Roland Hinton Perry (1870 Nova York-1941 Nova York).

Títol:
La Font de Neptú.

Tècnica
i data
:
escultura en bronze de 1897.

Època:
segle XIX.

Ubicació:
Library of Congress, Washington.

 

9) 



Artista:
Adolphe William Bouguereau (1825 La Rochelle-1905 La Rochelle).

Títol:
Naixement de Venus.

Tècnica
i data
:
oli sobre tela de 1879.

Època:
segle XIX, Romanticisme.

Museu:
Musée d’Orsay, París.

 

10)



Artista:
Yoshitoshi, Tsukioka (1839-1892), artista japonès.

Títol:
General Toyotomi Hideyoshi (1536-1598) tocant el caragol com a
senyal d’atac militar.

Tècnica
i data
:
dibuix de 1888.

 

 

 

Comentaris tancats a El caragol de mar